dimecres, 22 de desembre del 2010
Fantasmes de formigó a Irlanda......només allà??
dimarts, 7 de desembre del 2010
Les urbanitzacions, a debat
dissabte, 27 de novembre del 2010
Urbanitzacions contra la gent gran!!!
dimecres, 24 de novembre del 2010
La web de PUSA treu fum
Sots, residus, voreres, asfaltats, claveguerams..........tots els punts foscos de les urbanitzacions de Vilamajor, com Alfou, Can Vila o Les Pungoles van sortint a la llum, article rera article en aquest web.
dilluns, 15 de novembre del 2010
Can Canyameres «satisfeta» amb les al·legacions de l’Ajuntament al Quart Cinturó
Continuaran defensant el desdoblament de la C-155 com a alternativa
Així i tot, l’Associació de Veïns de Can Canyamerescontinuarà defensant a seva proposta de desdoblament de la C-155 Sabadell-Granollers, com a alternativa al Quart Cinturó, en considerar que és l’alternativa que tindrà menor impacte ambiental i que millor contribuirà a resoldre la mobilitat a la comarca.
Nadal promet millores en el projecte del Quart Cinturó
Per la seva banda, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal va apostar, en una visita a Sabadell la setmana passada, per introduir millores al Quart Cinturó per potenciar-ne les prestacions i reduir-ne l'impacte.
dissabte, 6 de novembre del 2010
Les urbanitzacions s’alcen contra l’Ajuntament de Llíria
Els veïns de l’Edeta denuncien que es vulnera la Llei al no contemplar les àrees semi-consolidades de la urbanització i que les obres no es fan per fases com estava acordat. Compromís dóna suport a la proposta i traslladarà la petició veïnal al ple de l'Ajuntament.
La majoria de veïns i propietaris de la Urbanització Edeta de Llíria s'han oposat a la proposta de Gestió Indirecta a través d'una empresa que ha acordat l'equip de govern del Partit Popular de la localitat. Aquesta proposta ignora que la urbanització és un “àrea semi-consolidada” i per tant no han de pagar infraestructures ja existents i executades pels veïns com l'aigua, la llum o el telèfon.
La proposta de Gestió Indirecta es va aprobar al ple de Llíria a mitjan de juliol en un ple extraordinari. A partir d’eixe moment els veïns de la Urbanització Edeta es van mobilitzar per a retirarla. En poc de temps han reunit les firmes que avalen que la majoria de veïns i propietaris no són favorables a la gestió triada pel govern del PP. Demanen a l'executiu local que es desenvolupe el P.A.I. per fases, com es va aprovar l'any 2002, on la primera fase era la construcció del clavegueram per a deixar d'abocar en fosses sèptiques i on es deixava la resta d'obres d'urbanització com la pavimentació de la calçada i voreres, enllumenat públic i condicionament de zones verdes, per a posteriors fases, les quals es farien en consens amb la majoria de propietaris.
La Coalició Compromís en el consistori de Llíria s'ha fet resó de les peticions veïnals, les quals han sigut traslladades al ple de la corporació a través d’una moció, la qual serà debatuda dijous vinent.
Segons el portaveu d'Iniciativa i regidor de Llíria, Paco García, un altre dels motius per els quals els veïns no estan conforme amb este tipus de gestió, és perquè l'Ajuntament, a través de l'Oficina de Gestió d'Urbanitzacions (AMIGU), no ha facilitat tota la informació. Paco García explica que “s’ha manipulat als veïns dient que les ofertes que van presentar unes quantes empreses eren preus tancats, que tindrien finançament i que les qualitats dels materials es farien segons les peticions veïnals”. Segons els portaveu son fets que no s'han contemplat en les Bases Particulars de licitació i que porta diversos apartats que poden encarir les obres fins en un 40% sobre el preu d'adjudicació.
García apunta que el PP vol fer pagar dos vegades uns serveis ja existents i establir un model que gestió poc aconsellable en èpoques de crisi: “el Partit Popular pretén fer una urbanització integral com si no existira cap edificació preexistent i açò suposa un gran desembossament econòmic de fins a 1.500 euros mensuals i que les economies familiars no poden afrontar”, va denunciar el portaveu.
El regidor d'Iniciativa espera que el PP respecte la voluntat dels veïns i les àrees semi-consolidadas i suspenga la tramitació de la licitació i complisca amb els acords que majoritàriament van ser assumits pels veïns l'any 2002 per a desenvolupar per fases i en consens la Urbanització Edeta de Llíria.
dijous, 4 de novembre del 2010
L'Ajuntament assumeix els serveis públics de tres urbanitzacions de Vilafortuny
dijous, 28 d’octubre del 2010
Sentmenat, Castellar i Sabadell demanen celeritat en la construcció del Quart Cinturó
divendres, 22 d’octubre del 2010
Neix PUSA a Vilamajor!!
divendres, 15 d’octubre del 2010
BICICLETADA STOP KARTING DIA 24/10/2010
dijous, 7 d’octubre del 2010
Els veïns de l'urbanització de AIGUAVIVA reclamen una rotonda en el seu accés
dissabte, 2 d’octubre del 2010
Les urbanitzacions de Calafell tindran accés a Internet per banda ampla a través de wimax
L'Ajuntament de Calafell ha signat un conveni amb l'empresa proveïdora Iberbanda, SA, pel qual es permet proveir d'accés a Internet per banda ampla a través de radiofreqüència a les urbanitzacions del municipi. Donat que Telefònica no hi ha desenvolupat l'ADSL per mitjà de cable en aquestes zones, l'oferta que fa ara l'Ajuntament és fer arribar el servei mitjançant ones de ràdio (Wimax), sense haver d'obrir carrers. El conveni estipula la cessió que fa l'Ajuntament d'un espai on es troba el repetidor de l'avinguda Lituània, a Segur de Dalt, a l'empresa Iberbanda, on s'hi ha fet una instal·lació de ràdioenllaç i antenes parabòliques per a ampliar la cobertura d'internet al municipi.
A partir d'ara, els ciutadans d'aquestes urbanitzacions que vulguin captar el senyal d'Internet que s'ofereix des del repetidor es poden posar en contacte amb l'empresa, que els col·locarà gratuïtament una petita antena sempre si tenen una permanència mínima d'un any en aquest servei.
Per altra banda, des de l'Ajuntament també les gestions dutes a terme els darrers anys per a la milllora de la recepció de la TDT a Calafell. Al respecte, l'Ajuntament està pendent que la Generalitat iniciï els treballs al repetidor de Baronia de Mar.
Publicat per tinet.cat
dijous, 30 de setembre del 2010
ERC presenta un recurs d’alçada contra el projecte del Quart Cinturó
Esquerra Republicana ha presentat un recurs d’alçada contra el projecte de la Ronda del Vallès que el ministeri de Foment va sotmetre a informació pública el passat 30 de juliol, perquè considera que cal refer l’informe ambiental. Concretament, el recurs s’ha presentat aquest divendres contra la resolució de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del ministeri de Medi Ambient que pretén validar les consultes ambientals realitzades al 2004, malgrat que anteriorment havien estat declarades caducades per part d’aquest mateix organisme.
dijous, 26 d’agost del 2010
Foment confirma que el Quart Cinturó esberlarà Can Canyameres
dimarts, 17 d’agost del 2010
Problemes d'abastiment d'aigua a diverses urbanitzacions de Bigues i Riells
Amb l'arribada de la calor també han arribat els problemes amb l'aigua. Algunes urbanitzacions de Bigues i Riells fa setmanes que se'n ressenten, que han de passar llargues estones del dia sense aigua, i no és el primer estiu que els passa això. L'ajuntament ha decidit contractar el servei a una altra empresa perquè l'actual no cobreix les necessitats de la població, però fins que no es faci efectiu d'aquí a un any o més, continuaran els problemes.
Per solucionar-ho, l'ajuntament ha contractat el futur servei de l'empresa Aigües del Ter-Llobregat, ja que el servei actual no cobreix les necessitats de la població, que es xifren a l'estiu en uns 5.000 litres diaris. L'ajuntament ha demanat el nou servei a aigües del Ter-Llobregat per abans de la primavera del 2004.
dilluns, 2 d’agost del 2010
El quart cinturó apreta
dilluns, 19 de juliol del 2010
dissabte, 17 de juliol del 2010
Deutes pendents de Sant Pere de Vilamajor: No podem cantar victória!!
dijous, 15 de juliol del 2010
L'Ajuntament de Bescanó tanca el conflicte de Mas Llunés
dijous, 8 de juliol del 2010
dimecres, 30 de juny del 2010
La comisió d'urbanisme aprova el Pla especial per a la construcció del kart a Llinars
Conclouen d'aquesta manera els tràmits de qualificació del terreny perquè el circuit, promogut per la Federació Catalana d'Automobilisme i gestionat per l'empresa Circuit de Kàrting de Catalunya SL, pugui demanar la llicència preceptiva per iniciar les obres. El kàrting ocuparà unes 13 hectàrees de terreny i suposarà una inversió de 8 milions d'euros.
Davant l'aprovació del Pla Especial per part d'Urbanisme, els grups municipals amb representació a l'Ajuntament de Cardedeu faran avui, divendres, la presentació de l'informe encarregat pel Consistori cardedeuenc sobre l'impacte acústic que tindrà del circuit internacional de kàrting de Llinars, al qual el municipi s'oposa. L'informe, elaborat per l'empresa de certificacions APPLUS, aporta, assegura l'Ajuntament de Cardedeu, "noves dades sobre l'impacte real que aquesta instal·lació tindrà sobre els habitants de Cardedeu, Llinars i Sant Antoni de Vilamajor". En aquest sentit, els grups municipals demanen que no s'avanci més en el projecte fins que no s'analitzi aquest nou document.
D'altra banda, el passat 11 de juny ERC de Sant Antoni de Vilamajor va organitzar al municipi, amb la Plataforma Stop Kàrting, una xerrada contra la instal·lació del circuit. L'Ajuntament de Llinars es manté ferm en el suport al projecte assenyalant que poblacions, com a Sant Antoni de Vilamajor, també han optat per utilitzar límits municipals per actuacions de gran envergadura. És el cas, assegura l'alcalde de Llinars, Martí Pujol, del POUM de Sant Antoni que situa un polígon industrial de 30 hectàrees al Pla de Can Tàpies, a tocar de Llinars, i en aquest cas sí que es tracta, afirma, de terrenys agrícoles. Pujol ha assenyalat que en aquest punt en concret, Llinars ha mantingut ja fins a tres reunions amb Sant Antoni de Vilamajor, tant amb el govern com amb l'oposició, i l'Ajuntament llinarsenc continuarà amb el propòsit d'arribar a acords. Per aquest motiu Pujol demana als partits "que no facin demagògia" oposant-se al kàrting per criteris ambientals quan es plantegen projectes als seus municipis que afecten molt més territori i de caràcter rural.
dimarts, 29 de juny del 2010
L'Ajuntament assumeix els serveis públics de tres urbanitzacions de Vilafortuny
Per aquests motius, l'Ajuntament ha fet un concurs públic per contractar una empresa de jardineria i mantenir en bones condicions diferents parcel·les que són de titularitat municipal. Algunes d'elles estan actualment plenes d'herbes, el que fa que alguns veïns hagin expressat les seves queixes al consistori, així com també a Revista Cambrils Diari Digital. "Hi ha fins i tot un parc infantil al que no es pot accedir perquè està envoltat de matolls", deien. El regidor de Medi Ambient, Joan Mas, sobre aquest aspecte assegura que se solucionarà molt aviat perquè l'empresa de jardineria ja està adjudicada i només resta signar el contracte. Una vegada estiguin tots els tràmits llestos, "els jardiners començaran a treballar en el manteniment d'aquests solars perquè les condicions siguin òptimes".
Urbanitzacions descuidades
A finals del mes de març, un dels veïns de la urbanització Mas Clariana va denunciar públicament l'estat que presentava el parc del pinar d'aquella zona, plena de brutícia i residus, quan era encara gestionada per un administrador de finques privat. Revista Cambrils Diari Digital publicava la notícia i només una setmana després, l'Ajuntament netejava el parc tot i que carregant el cost econòmic a aquesta empresa.
El passat 7 d'abril, segons expliquen els veïns de Quatre Camins, un parell de treballadors de la brigada municipal van anar a la seva zona a desbrossar herbes, "tot i que la situació no va canviar gaire". Aquest mateix matí, segons han assegurat, un tractor torna a remoure la zona per millorar aquells solars. Segons ha assegurat el regidor Joan Mas, es començarà a fer el manteniment d'aquestes urbanitzacions setmanalment a partir de meitats de juny.
Quart cituró!!! En marxa abans de les eleccions
dilluns, 21 de juny del 2010
Manca de manteniment a les urbanitzacions de Vallromanes
No és noticia que, les urbanitzacions mantinguin una mancança en el seu manteniment:
- Servei continu de neteja
- Arranja't de voreres
- Reparacions en el ferm de les vies públiques
- Falta de il.luminació pública
- Manca de senyalitzacions verticals
- i un...llarg etc.
Fa una setmana, vam estar comprovant la urbanització de Cal Tabac. Realment, no és diferent a les demés urbanitzacions "aïllades" o "allunyades" del centre del poble. Vam estar analitzant els seus carrers ón la seva falta de manteniment, és la imatge del seu "desgast". Pot ser no és la urbanització més gran però si és, una urbanització ón viuen persones que paguen els seus impostos com els demés per tindre un mínim de serveis.
Aquí demostrem que la Urbanització de Cal Tabac, pateix com altres urbanitzacions. Observem com una barana per evitar caigudes a diferent nivell, està malmessa i no reparada. Qualsevol persona, adult o nen, pot caure. Alguns poden pensar que no és tan greu. Dins la construcció, una deixadesa d'aquets tipus, es motiu de sanció molt greu per als responsables.
A més vam poder contar fins a 5 caps de fanals trencats. Això implica falta d'il.luminació i en altres casos, contaminació lumínica.
No obstant, s'oberva deixadesa en el mateniment de les escales que comuniquen diferents carrers de la pròpia urbanització.
Solucionar-ho és molt facil però depèn, del pròpi ajuntament. Ho farà?
dijous, 10 de juny del 2010
Les Pungoles Opina i Viu, un Bloc en plena pugna
dimecres, 2 de juny del 2010
Investiguen una onada de robatoris en urbanitzacions del Maresme
Els Mossos d'Esquadra investiguen una onada de robatoris que hi ha des del novembre a diversos municipis de la comarca del Maresme. Els lladres actuen en urbanitzacions i en sèrie, és a dir, que entren en una casa rere l'altra en una mateixa tarda. Primer hi entraven a la nit, però ara han canviat i ho fan a mitja tarda, sobretot en cases on viuen famílies, aprofitant que els pares encara no han tornat de buscar els fills a l'escola o de les activitats extraescolars. Els Mossos sospiten que tots els robatoris són obra d'un mateix grup organitzat, que s'emporta diners, joies, telèfons i portàtils.
dimarts, 1 de juny del 2010
La Roca s'ofereix per absorbir la urbanització Sant Carles
L'Ajuntament de la Roca està disposat a absorbir la urbanització Sant Carles, però posa com a condició que abans s'executin les nombroses obres d'adequació que s'hi han de fer. Actualment, la propietat de la urbanització, que ha anat creixent sense control des dels anys 60, és compartida per una altre municipi de la comarca, Llinars, i dues del Maresme, Dosrius i Argentona; només l'última població ha aprovat la cessió. L'alcalde de la Roca, Rafael Ros (CiU), lamenta que la Llei de millora d'urbanitzacions no els hi hagi concedit cap ajuda per a la rehabilitació; això significa, ara per ara, que dels 6 milions d'euros que costarien els treballs un 90 per cent haurien de ser assumits pels veïns.
Veïns d'una urbanització de Cabra del Camp es manifesten per la gran quantitat de clots que hi ha al carrer principal
dilluns, 24 de maig del 2010
Mas del Plata es manifesta
La urbanització Mas del Plata van dur a terme una manifestació per reclamar al seu Ajuntament, el de Cabra del Camp, que busqui solucions per millorar l'estat del carrer principal de la urbanització ja que segons els veïns, des de les nevades, "hi ha un incomptable nombre de forats, que alguns tenen una profunditat d'entre 25 i 30 centímetres, que fan que sigui impossible conduir per l'esmentat carrer". Els veïns expliquen que ja s'han fet varies peticions a l'ajuntament de Cabra del Camp per què posés solució, però "encara esperem resposta" i per això es senten com "ciutadans de segona".
La marxa a peu es va iniciar a la urbanització Mas del Plata, va seguir cap al Pla de Santa Maria i va finalitzar al municipi de Cabra del Camp, el que suma un recorregut d'uns 10 quilòmetres aproximadament.
L'Ajuntament al·lega que Mas del Plata "és una urbanització privada"
Per la seva banda, l'alcalde de Cabra del Camp, Andreu Ferré (CiU), ha afirmat que "els carrers estan en mal estat i això no es posa en dubte", però que la urbanització és un àmbit privat, de manera que "l'Ajuntament no és qui ha d'assumir els costos, sinó els propis veïns". Ha explicat que recentment s'han licitat les obres de millora del vial d'accés al nucli i que es podria aprofitar la maquinària per als treballs al carrer afectat.
L'alcalde també ha reconegut que el procés s'està fent llarg i que la situació de la urbanització Mas del Plata és complexa, però ha comentat que la manifestació no respon "només a si el carrer està bé o malament, sinó que hi ha interessos polítics", en relació a la implicació del grup socialista en l'enfrontament.
Els veïns recorden a l'alcalde que "Mas del Plata ja no és una urbanització de segones residències"
Carles Mateu, un dels veïns afectats, ha explicat a delCamp.cat que Mas del Plata és una "urbanització pública, però d'interès privat" i matisat que "abans potser sí que era una urbanització de segona residència, però ara, gairebé hi ha més empadronats que al poble". Tot i així, Mateu ha volgut aclarir que "no volem que ens regalin res, sinó que l'Ajuntament també es mogui per nosaltres ja que ell podria buscar subvencions per arreglar aquest carrer i no ho fa". De fet, el veí explica que "el vial d'accés a la urbanització que en breu es millorarà i que l'alcalde publicita, és gràcies a una subvenció".
Mateu no ha tancat la porta a la solució que ha ofert l'alcalde, d'aprofitar la maquinària que s'utilitzarà per les obres del vial per seguidament arreglar el carrer principal, però ha assegurat que "de moment no hem rebut aquesta opció, no ens ha presentat cap pressupost per als veïns".
Finalment, el veí ha explicat que a la manifestació sí que hi van assistir militants del PSC (oposició al consistori), però "un carrer en mal estat no és de dretes ni d'esquerres, la gent està enfadada i per això ha sortit al carrer". En tot cas, Mateu ha explicat que l'acte reivindicatiu "no està organitzat per el PSC, sinó per la Comissió de Seguiment de Projectes i Obres de Mas del Plata" i ha afegit que si hi ha qui ho vol fer servir també com una protesta política, "l'alcalde ho ha d'assumir, perquè per això està en política".
Les urbanitzacions arenyenques
Les urbanitzacions arenyenques van anar apareixent durant el segle XX a diferents llocs del terme municipal i d’una manera poc ordenada.
Al llarg dels anys algunes d’elles s’han anat adaptant a la trama urbana i han fet esforços per a que l’ajuntament les recepcionés.
De totes maneres, algunes d’aquestes urbanitzacions recepcionades per l’Ajuntament continuen deixades de banda malgrat que paguin els seus pressupostos com qualsevol. Només cal veure l’estat que presenten molts dels seus carrers amb el ferm, els serveis de llum, aigua, clavegueram
Fotografia actual
La Llei d’Urbanitzacions atorga a l’Ajuntament 300.000 € per a redactar el pla de millora de Masos d’en Bladé
La Generalitat dóna 3 milions per millorar urbanitzacions del Camp
Moltes d'elles van ser creades durant la dècada dels setanta del segle passat. Els seus veïns van comprar les parcel·les amb promeses de serveis: carrers pavimentats, canalitzacions d'aigües i fins i tot piscines. Però mai han arribat. Per això ara la Llei de millora d'urbanitzacions amb dèficits arribarà com aigua beneïda perquè permetrà donar un impuls als processos de millora d'aquestes urbanitzacions.
En total, en aquesta primera convocatòria, el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya destina gairebé deu milions d'euros a desenvolupar la Llei. I al Camp de Tarragona els beneficiaris són: Mas Bermell de Querol amb una subvenció de 300.000 euros; Mas d'en Parés a Aiguamúrcia amb 300.000 euros; Mas del Plata a Cabra del Camp amb un ajut de 194.605 euros; Les Boveres de Puigpelat amb un ajut de 289.650 euros. A la comarca veïna del Baix Camp els projectes sel·leccionats són per a les urbanitzacions Masies Catalanes de l'Albiol amb 300.000 euros; Mar de Riudecanyes a Riudecanyes amb 298.484 euros; Planes del Rei a Pratdip amb una subvenció de 240.000 euros; Roca Bruna de Maspujols amb un ajut de 300.000 euros i Masos d'en Blader a Montroig del Camp amb un ajut de 300.000 euros.
Finalment, el darrer projecte del Camp subvencionat és el que correspon a la urbanització Talaia Mediterrània al Motmell, amb un ajut de 300.000 euros. Aquests diners permetran finançar la redacció dels programes per a regularitzar la situació urbanistica que pateixen aquestes urbanitzacions per donar pas als processos d'execució de les obres que, en bona part dels casos, són esperades per els propietaris de les finques des de fa dècades.
Diaridetarragona.com
diumenge, 23 de maig del 2010
L'Ajuntament de Tarragona es farà càrrec dels problemes d'enllumenat de la urbanització Cala Tamarit
L'Ajuntament de Tarragona ha decidit resoldre els problemes d'enllumenat a la urbanització Cala Tamarit després que l'empresa promotora de la urbanització, Icasa, plegués i no els garantís que acabaria les obres d'enllumenat ni del clavegueram per falta de pressupost. Tot i que fa unes setmanes el consistori ja va anunciar que no abandonaria els veïns d'aquesta zona de Llevant, ahir, l'alcalde Ballesteros va explicar l'acord al qual han arribat amb l' associació de veïns La Móra-Tamarit. «Assumirem de manera subsidiària el cost de l'enllumenat elèctric amb l'objectiu que els veïns no quedin sense llum i evitar la inseguretat ciutadana que es pot produir en casos com aquests. Ara bé, els diners que ara avancem seran recuperats. O bé ens ho pagarà la promotora o ho recuperarem per la via de les expropiacions de terrenys que encara té l'empresa», va dir el batlle.
Per la seva banda, el president de l'ens veïnal, Xavier Quintana, es va felicitar pels acords obtinguts amb l'Ajuntament i pel compromís en dos temes (Tamarit i la Móra) «que sabem que no són de competència municipal però en els quals els veïns necessitàvem una urgent solució».
Sí a la depuradora
El màxim representant municipal també va anunciar que l'Ajuntament ha acordat amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) la solució al problema de les aigües residuals que acaben a la riera de la Móra. Segons Josep Fèlix Ballesteros, la depuradora sí que es construirà, però es durà a terme un tractament terciari de l'aigua, i això significa que l'aigua que surti no estarà contaminada i serà «perfectament utilitzable».
També va destacar el compromís de l'ACA que l'aigua que surti de la depuradora ho farà baixant per un filtre verd, seguint l'autopista, que servirà per mantenir una zona verda. Això es reforçarà amb la creació d'un tanc de tempestes, una protecció més per evitar que pugui arribar aigua a la riera en cas de forta pluja.
Ballesteros també ha dit que l'ACA s'ha compromès a cobrir el tram final de la riera de la Móra, ja que és una «demanda llargament reivindicada» pels veïns, que volen construir una rambla per poder passejar.