Un problema recurrent en les urbanitzacions catalanes actuals, és el tema de les barreres arquitectòniques. És cert que els nuclis urbans estàn dedicant inversions dossificades per reduïr aquestes deficiències que impedeixen la circul.lació segura i natural de gent gran i minusvàlids. No és aquest el cas de les inversions en les urbanitzacions, on fer-se gran es va convertint en sinònim de èxode. Voreres inadecuades i deformades, sots, desnivells inadequats, irregularitats, arbres, arrels, fanals.
Els municipis haurien de tenir present que la gent jove d'avuí que viu en les cases adosades o unifamiliars, i que paguen impostos en les seves urbanitzacions, seran els jubilats de demà, i el no invertir en els seus espais, serà una pèrdua de ciutadans progressiva amb l'envelliment de les nostres societats.
Aprofitar aquests espais tranquils i lluny de la massificació urbana, per instal.lar equipaments per la gent gran és una bona opció, per dotar de certa vida aquests entorns dormitori. Reduïr els seus obstacles, facil.litar i subvencionar l'adaptació de les seves llars, és també allargar la permanència d'aquests veïns en les seves llars i per tant en el municipi. Oferir carteres de serveis assistencials i reds de contactes, convertiran les urbanitzacions catalanes en llocs on jubilarse realment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada