dimecres, 22 de desembre del 2010

Fantasmes de formigó a Irlanda......només allà??

Igual que podem veure sovint pel nostre país, a Irlanda, i degut a la gran crisi econòmica i el problema hipotecari generalitzat, el país Irlandes està ple del que ja s'anomenen "urbanitzacions fantasma", petits nuclis d'edificis buits o a mig construir. Per solventar aquesta situació, el govern del païs esta tractant diverses situaciones, entre les que es troba realitzar la demolició d'alguns d'aquests conjunts edificats i buits.

Si anem per les nostres contrades, podrem veure que no estem tan lluny d'una realitat com la irlandesa, i que les solucions potser també serien aplicables aquí, amb el beneplàcid de les entitats bancàries, està clar.

Podeu veure un vídeo al res pecte a tv3 a la carta

dimarts, 7 de desembre del 2010

Les urbanitzacions, a debat

Organitzada per l'Associació Cívica Arrels de l'Ametlla, el passat dimecres 13 d'octubre es va celebrar a la Sala Polivalent de la Biblioteca Municipal Josep Badia una taula rodona per tractar l'urbanisme.

Tot i que la conferència havia d'anar a càrrec del Sr. Francesc Muñoz i Ramírez, Director de l'Observatori de la Urbanització de la UAB, problemes personals varen impedir la seva assistència. Així les coses, l'encarregat de fer la conferència va ser el Sr. Maties Serracant i Camps, membre de l'equip de treball del Sr. Francesc Muñoz.

Serracant, davant una vintena de persones, va començar el seu discurs fent-se una pregunta prèvia: "què és una urbanització?" Ell mateix va respondre tot argumentant que, malgrat hi ha diverses tipologies i casuístiques, normalment les urbanitzacions responen a un model urbanístic basat en la construcció expansiva, dispersa i en la baixa densitat, en contraposició al model de les ciutats.

El ponent va indicar que el model de construcció d'urbanitzacions s'inicià als anys seixanta del segle passat i que, fins l'actualitat, s'ha seguit una evolució que ha comportat que esdevinguin primeres residències, amb tot el que això comporta.

Va enumerar els problemes que s'han de resoldre i que fan que aquest model sigui poc sostenible:
1.- Problema ambiental: es consumeix molt sòl, es construeix en espais rústics, elevat risc d'incendis...
2.- Problema energètic: aquest model comporta un alt consum energètic i hídric.
3.- Social: La mala comunicació provoca aïllament social dels seus habitants.
Seguidament va afirmar que les "urbanitzacions del Vallès han generat un fort impacte natural a la comarca", tot esdevenint "una barrera per a la connectivitat ecològica".
També va explicar que en els darrers vint anys la tendència ha estat allunyar-se del model de ciutat, que "aquesta no ha seduït i s'ha tendit cap a un model expansiu".
Centrat més en el Vallès, i concretament en l'Ametlla, es va parlar de la recent elaboració dels Plans Territorials i de la llei 3/2009, elaborada per adaptar a la legislació vigent aquelles urbanitzacions que no reuneixen els requisits mínims a tal efecte. Val a dir que aquest no és el cas de l'Ametlla del Vallès.

Exposats els problemes que genera aquest model urbanístic, es van enumerar quatre estratègies per a trobar-hi solució:
1.- Densificació selectiva (ocupació dels espais buits).
2.- Reformulació tipològica (modificació d'elements ja construïts).
3.- Centralitat suburbana (generar espais atractius, urbanísticament parlant, per tal d'afavorir la densificació).
4.- Intervenció integral (emprar les urbanitzacions com a camp de proves on assajar noves polítiques urbanes).

A tall de conclusió, i abans d'iniciar un debat amb el públic assistent, Serracant va dir que l'instrument bàsic per a solucionar els problemes actuals de les urbanitzacions és la planificació i la participació.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Urbanitzacions contra la gent gran!!!

Un problema recurrent en les urbanitzacions catalanes actuals, és el tema de les barreres arquitectòniques. És cert que els nuclis urbans estàn dedicant inversions dossificades per reduïr aquestes deficiències que impedeixen la circul.lació segura i natural de gent gran i minusvàlids. No és aquest el cas de les inversions en les urbanitzacions, on fer-se gran es va convertint en sinònim de èxode. Voreres inadecuades i deformades, sots, desnivells inadequats, irregularitats, arbres, arrels, fanals.

Els municipis haurien de tenir present que la gent jove d'avuí que viu en les cases adosades o unifamiliars, i que paguen impostos en les seves urbanitzacions, seran els jubilats de demà, i el no invertir en els seus espais, serà una pèrdua de ciutadans progressiva amb l'envelliment de les nostres societats.

Aprofitar aquests espais tranquils i lluny de la massificació urbana, per instal.lar equipaments per la gent gran és una bona opció, per dotar de certa vida aquests entorns dormitori. Reduïr els seus obstacles, facil.litar i subvencionar l'adaptació de les seves llars, és també allargar la permanència d'aquests veïns en les seves llars i per tant en el municipi. Oferir carteres de serveis assistencials i reds de contactes, convertiran les urbanitzacions catalanes en llocs on jubilarse realment.