Organitzada per l'Associació Cívica Arrels de l'Ametlla, el passat dimecres 13 d'octubre es va celebrar a la Sala Polivalent de la Biblioteca Municipal Josep Badia una taula rodona per tractar l'urbanisme.
Tot i que la conferència havia d'anar a càrrec del Sr. Francesc Muñoz i Ramírez, Director de l'Observatori de la Urbanització de la UAB, problemes personals varen impedir la seva assistència. Així les coses, l'encarregat de fer la conferència va ser el Sr. Maties Serracant i Camps, membre de l'equip de treball del Sr. Francesc Muñoz.
Serracant, davant una vintena de persones, va començar el seu discurs fent-se una pregunta prèvia: "què és una urbanització?" Ell mateix va respondre tot argumentant que, malgrat hi ha diverses tipologies i casuístiques, normalment les urbanitzacions responen a un model urbanístic basat en la construcció expansiva, dispersa i en la baixa densitat, en contraposició al model de les ciutats.
El ponent va indicar que el model de construcció d'urbanitzacions s'inicià als anys seixanta del segle passat i que, fins l'actualitat, s'ha seguit una evolució que ha comportat que esdevinguin primeres residències, amb tot el que això comporta.
Va enumerar els problemes que s'han de resoldre i que fan que aquest model sigui poc sostenible:
1.- Problema ambiental: es consumeix molt sòl, es construeix en espais rústics, elevat risc d'incendis...
2.- Problema energètic: aquest model comporta un alt consum energètic i hídric.
3.- Social: La mala comunicació provoca aïllament social dels seus habitants.
Seguidament va afirmar que les "urbanitzacions del Vallès han generat un fort impacte natural a la comarca", tot esdevenint "una barrera per a la connectivitat ecològica".
També va explicar que en els darrers vint anys la tendència ha estat allunyar-se del model de ciutat, que "aquesta no ha seduït i s'ha tendit cap a un model expansiu".
Centrat més en el Vallès, i concretament en l'Ametlla, es va parlar de la recent elaboració dels Plans Territorials i de la llei 3/2009, elaborada per adaptar a la legislació vigent aquelles urbanitzacions que no reuneixen els requisits mínims a tal efecte. Val a dir que aquest no és el cas de l'Ametlla del Vallès.
Exposats els problemes que genera aquest model urbanístic, es van enumerar quatre estratègies per a trobar-hi solució:
1.- Densificació selectiva (ocupació dels espais buits).
2.- Reformulació tipològica (modificació d'elements ja construïts).
3.- Centralitat suburbana (generar espais atractius, urbanísticament parlant, per tal d'afavorir la densificació).
4.- Intervenció integral (emprar les urbanitzacions com a camp de proves on assajar noves polítiques urbanes).
A tall de conclusió, i abans d'iniciar un debat amb el públic assistent, Serracant va dir que l'instrument bàsic per a solucionar els problemes actuals de les urbanitzacions és la planificació i la participació.
