dilluns, 24 de maig de 2010

Fotografia actual

Carrers sense asfaltar, xarxa de clavegueram insuficient, finques abandonades plenes de brutícia, falta de transport públic, risc d'incendis forestals perquè no es netegen els boscos... I la llista continua. I és que aquests són només alguns exemples de la desastrosa situació en què es troben dues terceres parts de les 2.300 urbanitzacions que hi ha a Catalunya, i on viuen 625.000 persones. Per resoldre els dèficits en serveis bàsics que tenen aquestes àrees residencials, la Generalitat va aprovar al març una llei per condicionar-les. I 213 urbanitzacions opten a la trentena d'ajudes (que sumen 10 milions d'euros) que es concediran abans d'acabar l'any. 31 d'aquestes urbanitzacions són del Vallès Oriental.
El llistat de municipis de la comarca que han demanat ajut per a alguna de les seves urbanitzacions (entre parèntesi el número) és llarg: Aiguafreda (1), Bigues i Riells (2), Caldes de Montbui (8), Campins (1), la Garriga (1), Lliçà d'Amunt (2), Llinars del Vallès (1), Montornès (1), la Roca (2), Sant Celoni (4), Sant Esteve de Palautordera (1), Sant Feliu de Codines (1), Sant Fost de Campsentelles (1), Santa Eulàlia de Ronçana (4) i Vilanova del Vallès (1). És a dir, que 15 dels 43 municipis del Vallès Oriental han demanat ajut econòmic a la Generalitat per a 31 de les seves urbanitzacions.

Amb aquesta injecció econòmica el govern català tracta de minimitzar la decadència en què s'han sumit moltes urbanitzacions durant els últims anys. Lluny queda la il·lusió amb què milers de famílies de classe mitjana van adquirir parcel·les als anys 60 i 70 per passar-hi els caps de setmana i els estius; parcel·les que en els últims anys, sobretot arran de l'augment desmesurat del preu dels pisos, s'han convertit en primera residència. Les 213 urbanitzacions que han demanat ajut al departament de Política Territorial i Obres Públiques corresponen a 128 ajuntaments que, en la majoria d'ocasions, tampoc saben ni com afrontar els maldecaps que els generen. Es tracta d'àrees residencials aïllades dels nuclis urbans. Ara, amb gent que hi viu tot l'any, els problemes es multipliquen.

Per posar remei a una situació tan complexa, la norma ha previst tres tipus d'ajudes. Les que aspiren a aconseguir els 128 ajuntaments sumen 10 milions d'euros. Serviran per redactar el que es coneix com a 'programes d'adequació', és a dir, els documents gràcies als quals es realitza el planejament urbanístic d'un sector o els projectes de reparcel·lació, entre altres. El secretari de Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, admet que aquestes ajudes només són un primer pas: "Mai un govern havia agafat el toro per les banyes com ara per afrontar un problema tan sever. Teníem una herència gravíssima del període franquista que ara ens disposem a començar a encarrilar", subratlla.

Un municipi no assumeix la gestió d'una urbanització si aquesta no té les voreres i els carrers construïts, el sistema d'aigua potable i sanejament a punt i l'enllumenat instal·lat. Per aconseguir aquests tres serveis bàsics, una vegada superat el tràmit de planificació previ, hi haurà una segona línia d'ajudes. Aquesta es convocarà "durant les pròximes setmanes" -anuncia Nel·lo- i permetrà que els ajuntaments iniciïn les obres malgrat que no hagin aconseguit cobrar les quotes a tots els parcel·listes. Un dels problemes habituals amb què es troben els municipis és la dificultat de localitzar els propietaris que, en moltes ocasions, també tenen problemes econòmics.

Aravalles.cat

1 comentari:

Albert ha dit...

Bona descripció!!!