La comisió d'urbanisme aprova el Pla especial per a la construcció del kart a Llinars

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va aprovar dimecres el Pla especial d'ordenació urbanística i assignació d'usos, per a la implantació d'un centre esportiu per a la pràctica d'esports del motor, en l'àmbit situat entre el torrent del Fou i el de la Figuera que ha de permetre la construcció d'un circuit internacional de karts a Llinars. Urbanisme va validar en la seva totalitat, sense fer-ne cap esmena, el Pla especial presentat per l'Ajuntament de Llinars, aprovat en Ple al Consistori el passat 17 de juliol amb els vots favorables d'ERC, PSC, GiPLL i PP, l'abstenció de CiU i el vot contrari de MALL.

Conclouen d'aquesta manera els tràmits de qualificació del terreny perquè el circuit, promogut per la Federació Catalana d'Automobilisme i gestionat per l'empresa Circuit de Kàrting de Catalunya SL, pugui demanar la llicència preceptiva per iniciar les obres. El kàrting ocuparà unes 13 hectàrees de terreny i suposarà una inversió de 8 milions d'euros.

Davant l'aprovació del Pla Especial per part d'Urbanisme, els grups municipals amb representació a l'Ajuntament de Cardedeu faran avui, divendres, la presentació de l'informe encarregat pel Consistori cardedeuenc sobre l'impacte acústic que tindrà del circuit internacional de kàrting de Llinars, al qual el municipi s'oposa. L'informe, elaborat per l'empresa de certificacions APPLUS, aporta, assegura l'Ajuntament de Cardedeu, "noves dades sobre l'impacte real que aquesta instal·lació tindrà sobre els habitants de Cardedeu, Llinars i Sant Antoni de Vilamajor". En aquest sentit, els grups municipals demanen que no s'avanci més en el projecte fins que no s'analitzi aquest nou document.

D'altra banda, el passat 11 de juny ERC de Sant Antoni de Vilamajor va organitzar al municipi, amb la Plataforma Stop Kàrting, una xerrada contra la instal·lació del circuit. L'Ajuntament de Llinars es manté ferm en el suport al projecte assenyalant que poblacions, com a Sant Antoni de Vilamajor, també han optat per utilitzar límits municipals per actuacions de gran envergadura. És el cas, assegura l'alcalde de Llinars, Martí Pujol, del POUM de Sant Antoni que situa un polígon industrial de 30 hectàrees al Pla de Can Tàpies, a tocar de Llinars, i en aquest cas sí que es tracta, afirma, de terrenys agrícoles. Pujol ha assenyalat que en aquest punt en concret, Llinars ha mantingut ja fins a tres reunions amb Sant Antoni de Vilamajor, tant amb el govern com amb l'oposició, i l'Ajuntament llinarsenc continuarà amb el propòsit d'arribar a acords. Per aquest motiu Pujol demana als partits "que no facin demagògia" oposant-se al kàrting per criteris ambientals quan es plantegen projectes als seus municipis que afecten molt més territori i de caràcter rural.

Actualitat del Baix Montseny

L'Ajuntament assumeix els serveis públics de tres urbanitzacions de Vilafortuny

L'Ajuntament de Cambrils ha recepcionat recentment tres urbanitzacions de Vilafortuny, que són Mas de'n Bosch, Mas Clariana i Quatre Camins, abans gestionades per un administrador de finques. Amb aquest traspàs, el consistori passa a fer-se càrrec dels serveis urbanístics de les urbanitzacions, com són l'aigua, el clavegueram, l'enllumenat, la recollida i el tractament d'escombraries, la neteja viària i el corresponent manteniment de les zones de domini públic.

Per aquests motius, l'Ajuntament ha fet un concurs públic per contractar una empresa de jardineria i mantenir en bones condicions diferents parcel·les que són de titularitat municipal. Algunes d'elles estan actualment plenes d'herbes, el que fa que alguns veïns hagin expressat les seves queixes al consistori, així com també a Revista Cambrils Diari Digital. "Hi ha fins i tot un parc infantil al que no es pot accedir perquè està envoltat de matolls", deien. El regidor de Medi Ambient, Joan Mas, sobre aquest aspecte assegura que se solucionarà molt aviat perquè l'empresa de jardineria ja està adjudicada i només resta signar el contracte. Una vegada estiguin tots els tràmits llestos, "els jardiners començaran a treballar en el manteniment d'aquests solars perquè les condicions siguin òptimes".

Urbanitzacions descuidades

A finals del mes de març, un dels veïns de la urbanització Mas Clariana va denunciar públicament l'estat que presentava el parc del pinar d'aquella zona, plena de brutícia i residus, quan era encara gestionada per un administrador de finques privat. Revista Cambrils Diari Digital publicava la notícia i només una setmana després, l'Ajuntament netejava el parc tot i que carregant el cost econòmic a aquesta empresa.

El passat 7 d'abril, segons expliquen els veïns de Quatre Camins, un parell de treballadors de la brigada municipal van anar a la seva zona a desbrossar herbes, "tot i que la situació no va canviar gaire". Aquest mateix matí, segons han assegurat, un tractor torna a remoure la zona per millorar aquells solars. Segons ha assegurat el regidor Joan Mas, es començarà a fer el manteniment d'aquestes urbanitzacions setmanalment a partir de meitats de juny.

Revista Cambrils Digital

Quart cituró!!! En marxa abans de les eleccions

Segons Pungoles Opina i viu el Quart cinturó estarà en marxa abans de lo esperat.

Manca de manteniment a les urbanitzacions de Vallromanes

No és noticia que, les urbanitzacions mantinguin una mancança en el seu manteniment:

- Servei continu de neteja

- Arranja't de voreres

- Reparacions en el ferm de les vies públiques

- Falta de il.luminació pública

- Manca de senyalitzacions verticals

- i un...llarg etc.

Fa una setmana, vam estar comprovant la urbanització de Cal Tabac. Realment, no és diferent a les demés urbanitzacions "aïllades" o "allunyades" del centre del poble. Vam estar analitzant els seus carrers ón la seva falta de manteniment, és la imatge del seu "desgast". Pot ser no és la urbanització més gran però si és, una urbanització ón viuen persones que paguen els seus impostos com els demés per tindre un mínim de serveis.

Aquí demostrem que la Urbanització de Cal Tabac, pateix com altres urbanitzacions. Observem com una barana per evitar caigudes a diferent nivell, està malmessa i no reparada. Qualsevol persona, adult o nen, pot caure. Alguns poden pensar que no és tan greu. Dins la construcció, una deixadesa d'aquets tipus, es motiu de sanció molt greu per als responsables.

A més vam poder contar fins a 5 caps de fanals trencats. Això implica falta d'il.luminació i en altres casos, contaminació lumínica.

No obstant, s'oberva deixadesa en el mateniment de les escales que comuniquen diferents carrers de la pròpia urbanització.

Solucionar-ho és molt facil però depèn, del pròpi ajuntament. Ho farà?

David Carrillo

Les Pungoles Opina i Viu, un Bloc en plena pugna

Les Pungoles és una urbanització del Vallès, dels municipi de Sant Antoni de Vilamajor i de Sant Pere de Vilamajor, que ha creat un Bloc on fa pública la seva lluita i manté viva una urbanització com les nostres, que no rep el que li toca i el que li cal.

El seu Bloc parla de les diferents deficiències i virtuds de la seva urbanització, i com és de dura la seva lluita constant amb els seus consisteris. Una lectura i seguiment més que recomanat i que ens serveix a nosaltres de referència. Us hem linkat la seva adreça aquí i en el nostre llistat de Blocs

Les Pungoles Opina i Viu

Enhorabona per l'iniciativa.

Investiguen una onada de robatoris en urbanitzacions del Maresme

Els Mossos d'Esquadra investiguen una onada de robatoris que hi ha des del novembre a diversos municipis de la comarca del Maresme. Els lladres actuen en urbanitzacions i en sèrie, és a dir, que entren en una casa rere l'altra en una mateixa tarda. Primer hi entraven a la nit, però ara han canviat i ho fan a mitja tarda, sobretot en cases on viuen famílies, aprofitant que els pares encara no han tornat de buscar els fills a l'escola o de les activitats extraescolars. Els Mossos sospiten que tots els robatoris són obra d'un mateix grup organitzat, que s'emporta diners, joies, telèfons i portàtils.

Una de les localitats on hi ha hagut robatoris és Alella. L'alcalde, Andreu Francisco, ha confirmat que el pic de furts va ser al novembre, quan es van detectar 18 robatoris. Segons Francisco, el reforç policial ha permès que s'hagi tornat a xifres habituals, que se situen entre els 6 i els 7 robatoris mensuals. També hi ha hagut robatoris en cases unifamiliars de municipis com Premià de Dalt o Vilassar de Mar. L'any passat, a Premià de Dalt, es van produir 60 robatoris a habitatges, quatre vegades més que l'any anterior. I el ritme es manté: la setmana passada els lladres van entrar a casa de l'alcalde. Com a conseqüència, s'han instal·lat càmeres de vigilància, noves reixes o sensors perimetrals que detecten moviments i que es connecten fins i tot amb la gent a casa per sentir-se més segurs. Els lladres solen actuar entre les 6 de la tarda i les 8 del vespre i ho fan habitualment aprofitant que al domicili no hi ningú. En casos en què s'han adonat que arribava algun dels inquilins, han fugit.

3cat24.cat

La Roca s'ofereix per absorbir la urbanització Sant Carles

L'Ajuntament de la Roca està disposat a absorbir la urbanització Sant Carles, però posa com a condició que abans s'executin les nombroses obres d'adequació que s'hi han de fer. Actualment, la propietat de la urbanització, que ha anat creixent sense control des dels anys 60, és compartida per una altre municipi de la comarca, Llinars, i dues del Maresme, Dosrius i Argentona; només l'última població ha aprovat la cessió. L'alcalde de la Roca, Rafael Ros (CiU), lamenta que la Llei de millora d'urbanitzacions no els hi hagi concedit cap ajuda per a la rehabilitació; això significa, ara per ara, que dels 6 milions d'euros que costarien els treballs un 90 per cent haurien de ser assumits pels veïns.

La urbanització Sant Carles es va crear entre les dècades dels 60 i els 70, i des de llavors els seus límits s'han anat ampliant per terrenys de quatre poblacions diferents. Actualment, la major part dels terrenys pertanyen a la Roca i Llinars, tot i que també arriba fins als termes d'Argentona i Dosrius. Ara sembla que es vol fer un pas endavant perquè la Roca recepcioni de forma definitiva la urbanització. L'alcalde roquerol explica a l'ACN que es tracta d'un tema complex "que cal resoldre". Ressalta que la voluntat dels 4 ajuntaments implicats "és que la urbanització estigui a la Roca, ja que tenim l'extensió majoritària". També recorda que el consistori que dirigeix ja s'ocupa de la majoria de serveis, com ara la recollida de residus, la neteja pública i el manteniment de l'enllumenat, tot i que els costos es divideixen en quatre parts.

Pendents dels ajuts de la Generalitat

Ros, però, avisa que posen una condició per acabar recepcionant Sant Carles: "S'han d'executar les obres d'urbanització que hi ha previstes". I és que ja hi ha un projecte d'adequació, que es va fer amb una subvenció de la Diputació de Barcelona, i que és conegut pels veïns. El problema és el cost que tindrien les obres de reforma, que arriben als 6 milions d'euros. "Hem de buscar mesures de finançament. La Llei d'urbanitzacions ens podria ajudar si es dona una convocatòria adient on hi hagi ajudes a fons perdut o crèdits tous pels propietaris", explica l'alcalde de la Roca. El municipi vallesà es va presentar a la convocatòria d'ajudes de l'any passat, però no complien les condicions i no se'ls hi va concedir. A la convocatòria del 2010, segons Ros, no s'hi han presentat perquè tampoc compleixen les condicions.

Aquests punts que no es compleixen van relacionats directament amb les principals deficiències de Sant Carles: "No es compleixen les lleis referents a l'accessibilitat de les persones amb discapacitats i la contaminació lumínica. Les voreres són estretes i tenen al mig del pas diversos pals de telèfon i fanals. Alhora, si s'ampliessin les voreres tindríem més espai per soterrar diversos serveis. Finalment, l'aigua arriba amb tubs de fibrociment, material que s'hauria de canviar per altres de polietilè", subratlla Ros, que sentencia que "s'ha de fer una urbanització pràcticament nova". L'alcalde convergent diu que els carrers es van urbanitzar en el seu moment, però no es va fer manteniment "perquè estaven en mans de privats i no havien estat recepcionats pels ajuntaments respectius".

Cap lligam amb Argentona

Argentona ha estat el primer dels municipis afectats que ha acordat la cessió dels terrenys a la Roca. L'acte es va oficialitzar durant la sessió plenària del mes d'abril. El regidor d'Urbanisme de la localitat del Maresme, Xevi Collet, ressalta que estan d'acord amb cedir els 11.000 metres quadrats que estan dins del seu terme municipal "perquè un 90 per cent de la urbanització es troba en espai de la Roca i perquè està molt allunyada i sense cap lligam amb Argentona". Ara la Roca espera que Llinars i Dosrius segueixin l'exemple d'Argentona.

Aravalles.cat

Veïns d'una urbanització de Cabra del Camp es manifesten per la gran quantitat de clots que hi ha al carrer principal

Els veïns es mobilitzaran aquest dissabte en protesta pel mal estat en què ha quedat el carrer principal de la urbanització Mar i Plata arran de les nevades d'aquest hivern.

Segons els veïns d'aquesta urbanització, que es diu Mas del Plata, al carrer hi ha un 'incomptable' nombre de sots -alguns, amb una profunditat d'un pam-, que dificulten la conducció i comporten costoses reparacions dels cotxes. Després de queixar-se a l'Ajuntament de Cabra i no haver obtingut resposta, l'associació de propietaris ha decidit convocar una marxa a peu, que recorrerà els més de 5 quilòmetres de carretera entre el Mas del Plata i el nucli urbà, amb el poble del Pla de Santa Maria a mig camí.

Diaridetarragona.com