Mas del Plata es manifesta

La urbanització Mas del Plata van dur a terme una manifestació per reclamar al seu Ajuntament, el de Cabra del Camp, que busqui solucions per millorar l'estat del carrer principal de la urbanització ja que segons els veïns, des de les nevades, "hi ha un incomptable nombre de forats, que alguns tenen una profunditat d'entre 25 i 30 centímetres, que fan que sigui impossible conduir per l'esmentat carrer". Els veïns expliquen que ja s'han fet varies peticions a l'ajuntament de Cabra del Camp per què posés solució, però "encara esperem resposta" i per això es senten com "ciutadans de segona".

La marxa a peu es va iniciar a la urbanització Mas del Plata, va seguir cap al Pla de Santa Maria i va finalitzar al municipi de Cabra del Camp, el que suma un recorregut d'uns 10 quilòmetres aproximadament.

L'Ajuntament al·lega que Mas del Plata "és una urbanització privada"

Per la seva banda, l'alcalde de Cabra del Camp, Andreu Ferré (CiU), ha afirmat que "els carrers estan en mal estat i això no es posa en dubte", però que la urbanització és un àmbit privat, de manera que "l'Ajuntament no és qui ha d'assumir els costos, sinó els propis veïns". Ha explicat que recentment s'han licitat les obres de millora del vial d'accés al nucli i que es podria aprofitar la maquinària per als treballs al carrer afectat.

L'alcalde també ha reconegut que el procés s'està fent llarg i que la situació de la urbanització Mas del Plata és complexa, però ha comentat que la manifestació no respon "només a si el carrer està bé o malament, sinó que hi ha interessos polítics", en relació a la implicació del grup socialista en l'enfrontament.

Els veïns recorden a l'alcalde que "Mas del Plata ja no és una urbanització de segones residències"

Carles Mateu, un dels veïns afectats, ha explicat a delCamp.cat que Mas del Plata és una "urbanització pública, però d'interès privat" i matisat que "abans potser sí que era una urbanització de segona residència, però ara, gairebé hi ha més empadronats que al poble". Tot i així, Mateu ha volgut aclarir que "no volem que ens regalin res, sinó que l'Ajuntament també es mogui per nosaltres ja que ell podria buscar subvencions per arreglar aquest carrer i no ho fa". De fet, el veí explica que "el vial d'accés a la urbanització que en breu es millorarà i que l'alcalde publicita, és gràcies a una subvenció".

Mateu no ha tancat la porta a la solució que ha ofert l'alcalde, d'aprofitar la maquinària que s'utilitzarà per les obres del vial per seguidament arreglar el carrer principal, però ha assegurat que "de moment no hem rebut aquesta opció, no ens ha presentat cap pressupost per als veïns".

Finalment, el veí ha explicat que a la manifestació sí que hi van assistir militants del PSC (oposició al consistori), però "un carrer en mal estat no és de dretes ni d'esquerres, la gent està enfadada i per això ha sortit al carrer". En tot cas, Mateu ha explicat que l'acte reivindicatiu "no està organitzat per el PSC, sinó per la Comissió de Seguiment de Projectes i Obres de Mas del Plata" i ha afegit que si hi ha qui ho vol fer servir també com una protesta política, "l'alcalde ho ha d'assumir, perquè per això està en política".

Urbanización Mas del Plata

Les urbanitzacions arenyenques

Les urbanitzacions arenyenques van anar apareixent durant el segle XX a diferents llocs del terme municipal i d’una manera poc ordenada.

Al llarg dels anys algunes d’elles s’han anat adaptant a la trama urbana i han fet esforços per a que l’ajuntament les recepcionés.

De totes maneres, algunes d’aquestes urbanitzacions recepcionades per l’Ajuntament continuen deixades de banda malgrat que paguin els seus pressupostos com qualsevol. Només cal veure l’estat que presenten molts dels seus carrers amb el ferm, els serveis de llum, aigua, clavegueram

arenyautes.cat

Fotografia actual

Carrers sense asfaltar, xarxa de clavegueram insuficient, finques abandonades plenes de brutícia, falta de transport públic, risc d'incendis forestals perquè no es netegen els boscos... I la llista continua. I és que aquests són només alguns exemples de la desastrosa situació en què es troben dues terceres parts de les 2.300 urbanitzacions que hi ha a Catalunya, i on viuen 625.000 persones. Per resoldre els dèficits en serveis bàsics que tenen aquestes àrees residencials, la Generalitat va aprovar al març una llei per condicionar-les. I 213 urbanitzacions opten a la trentena d'ajudes (que sumen 10 milions d'euros) que es concediran abans d'acabar l'any. 31 d'aquestes urbanitzacions són del Vallès Oriental.

El llistat de municipis de la comarca que han demanat ajut per a alguna de les seves urbanitzacions (entre parèntesi el número) és llarg: Aiguafreda (1), Bigues i Riells (2), Caldes de Montbui (8), Campins (1), la Garriga (1), Lliçà d'Amunt (2), Llinars del Vallès (1), Montornès (1), la Roca (2), Sant Celoni (4), Sant Esteve de Palautordera (1), Sant Feliu de Codines (1), Sant Fost de Campsentelles (1), Santa Eulàlia de Ronçana (4) i Vilanova del Vallès (1). És a dir, que 15 dels 43 municipis del Vallès Oriental han demanat ajut econòmic a la Generalitat per a 31 de les seves urbanitzacions.

Amb aquesta injecció econòmica el govern català tracta de minimitzar la decadència en què s'han sumit moltes urbanitzacions durant els últims anys. Lluny queda la il·lusió amb què milers de famílies de classe mitjana van adquirir parcel·les als anys 60 i 70 per passar-hi els caps de setmana i els estius; parcel·les que en els últims anys, sobretot arran de l'augment desmesurat del preu dels pisos, s'han convertit en primera residència. Les 213 urbanitzacions que han demanat ajut al departament de Política Territorial i Obres Públiques corresponen a 128 ajuntaments que, en la majoria d'ocasions, tampoc saben ni com afrontar els maldecaps que els generen. Es tracta d'àrees residencials aïllades dels nuclis urbans. Ara, amb gent que hi viu tot l'any, els problemes es multipliquen.

Per posar remei a una situació tan complexa, la norma ha previst tres tipus d'ajudes. Les que aspiren a aconseguir els 128 ajuntaments sumen 10 milions d'euros. Serviran per redactar el que es coneix com a 'programes d'adequació', és a dir, els documents gràcies als quals es realitza el planejament urbanístic d'un sector o els projectes de reparcel·lació, entre altres. El secretari de Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, admet que aquestes ajudes només són un primer pas: "Mai un govern havia agafat el toro per les banyes com ara per afrontar un problema tan sever. Teníem una herència gravíssima del període franquista que ara ens disposem a començar a encarrilar", subratlla.

Un municipi no assumeix la gestió d'una urbanització si aquesta no té les voreres i els carrers construïts, el sistema d'aigua potable i sanejament a punt i l'enllumenat instal·lat. Per aconseguir aquests tres serveis bàsics, una vegada superat el tràmit de planificació previ, hi haurà una segona línia d'ajudes. Aquesta es convocarà "durant les pròximes setmanes" -anuncia Nel·lo- i permetrà que els ajuntaments iniciïn les obres malgrat que no hagin aconseguit cobrar les quotes a tots els parcel·listes. Un dels problemes habituals amb què es troben els municipis és la dificultat de localitzar els propietaris que, en moltes ocasions, també tenen problemes econòmics.

Aravalles.cat