dilluns, 24 de maig del 2010

Mas del Plata es manifesta

La urbanització Mas del Plata van dur a terme una manifestació per reclamar al seu Ajuntament, el de Cabra del Camp, que busqui solucions per millorar l'estat del carrer principal de la urbanització ja que segons els veïns, des de les nevades, "hi ha un incomptable nombre de forats, que alguns tenen una profunditat d'entre 25 i 30 centímetres, que fan que sigui impossible conduir per l'esmentat carrer". Els veïns expliquen que ja s'han fet varies peticions a l'ajuntament de Cabra del Camp per què posés solució, però "encara esperem resposta" i per això es senten com "ciutadans de segona".

La marxa a peu es va iniciar a la urbanització Mas del Plata, va seguir cap al Pla de Santa Maria i va finalitzar al municipi de Cabra del Camp, el que suma un recorregut d'uns 10 quilòmetres aproximadament.


L'Ajuntament al·lega que Mas del Plata "és una urbanització privada"

Per la seva banda, l'alcalde de Cabra del Camp, Andreu Ferré (CiU), ha afirmat que "els carrers estan en mal estat i això no es posa en dubte", però que la urbanització és un àmbit privat, de manera que "l'Ajuntament no és qui ha d'assumir els costos, sinó els propis veïns". Ha explicat que recentment s'han licitat les obres de millora del vial d'accés al nucli i que es podria aprofitar la maquinària per als treballs al carrer afectat.

L'alcalde també ha reconegut que el procés s'està fent llarg i que la situació de la urbanització Mas del Plata és complexa, però ha comentat que la manifestació no respon "només a si el carrer està bé o malament, sinó que hi ha interessos polítics", en relació a la implicació del grup socialista en l'enfrontament.


Els veïns recorden a l'alcalde que "Mas del Plata ja no és una urbanització de segones residències"

Carles Mateu, un dels veïns afectats, ha explicat a delCamp.cat que Mas del Plata és una "urbanització pública, però d'interès privat" i matisat que "abans potser sí que era una urbanització de segona residència, però ara, gairebé hi ha més empadronats que al poble". Tot i així, Mateu ha volgut aclarir que "no volem que ens regalin res, sinó que l'Ajuntament també es mogui per nosaltres ja que ell podria buscar subvencions per arreglar aquest carrer i no ho fa". De fet, el veí explica que "el vial d'accés a la urbanització que en breu es millorarà i que l'alcalde publicita, és gràcies a una subvenció".

Mateu no ha tancat la porta a la solució que ha ofert l'alcalde, d'aprofitar la maquinària que s'utilitzarà per les obres del vial per seguidament arreglar el carrer principal, però ha assegurat que "de moment no hem rebut aquesta opció, no ens ha presentat cap pressupost per als veïns".

Finalment, el veí ha explicat que a la manifestació sí que hi van assistir militants del PSC (oposició al consistori), però "un carrer en mal estat no és de dretes ni d'esquerres, la gent està enfadada i per això ha sortit al carrer". En tot cas, Mateu ha explicat que l'acte reivindicatiu "no està organitzat per el PSC, sinó per la Comissió de Seguiment de Projectes i Obres de Mas del Plata" i ha afegit que si hi ha qui ho vol fer servir també com una protesta política, "l'alcalde ho ha d'assumir, perquè per això està en política".


Urbanización Mas del Plata

Les urbanitzacions arenyenques

Les urbanitzacions arenyenques van anar apareixent durant el segle XX a diferents llocs del terme municipal i d’una manera poc ordenada.

Al llarg dels anys algunes d’elles s’han anat adaptant a la trama urbana i han fet esforços per a que l’ajuntament les recepcionés.

De totes maneres, algunes d’aquestes urbanitzacions recepcionades per l’Ajuntament continuen deixades de banda malgrat que paguin els seus pressupostos com qualsevol. Només cal veure l’estat que presenten molts dels seus carrers amb el ferm, els serveis de llum, aigua, clavegueram

arenyautes.cat

Fotografia actual

Carrers sense asfaltar, xarxa de clavegueram insuficient, finques abandonades plenes de brutícia, falta de transport públic, risc d'incendis forestals perquè no es netegen els boscos... I la llista continua. I és que aquests són només alguns exemples de la desastrosa situació en què es troben dues terceres parts de les 2.300 urbanitzacions que hi ha a Catalunya, i on viuen 625.000 persones. Per resoldre els dèficits en serveis bàsics que tenen aquestes àrees residencials, la Generalitat va aprovar al març una llei per condicionar-les. I 213 urbanitzacions opten a la trentena d'ajudes (que sumen 10 milions d'euros) que es concediran abans d'acabar l'any. 31 d'aquestes urbanitzacions són del Vallès Oriental.
El llistat de municipis de la comarca que han demanat ajut per a alguna de les seves urbanitzacions (entre parèntesi el número) és llarg: Aiguafreda (1), Bigues i Riells (2), Caldes de Montbui (8), Campins (1), la Garriga (1), Lliçà d'Amunt (2), Llinars del Vallès (1), Montornès (1), la Roca (2), Sant Celoni (4), Sant Esteve de Palautordera (1), Sant Feliu de Codines (1), Sant Fost de Campsentelles (1), Santa Eulàlia de Ronçana (4) i Vilanova del Vallès (1). És a dir, que 15 dels 43 municipis del Vallès Oriental han demanat ajut econòmic a la Generalitat per a 31 de les seves urbanitzacions.

Amb aquesta injecció econòmica el govern català tracta de minimitzar la decadència en què s'han sumit moltes urbanitzacions durant els últims anys. Lluny queda la il·lusió amb què milers de famílies de classe mitjana van adquirir parcel·les als anys 60 i 70 per passar-hi els caps de setmana i els estius; parcel·les que en els últims anys, sobretot arran de l'augment desmesurat del preu dels pisos, s'han convertit en primera residència. Les 213 urbanitzacions que han demanat ajut al departament de Política Territorial i Obres Públiques corresponen a 128 ajuntaments que, en la majoria d'ocasions, tampoc saben ni com afrontar els maldecaps que els generen. Es tracta d'àrees residencials aïllades dels nuclis urbans. Ara, amb gent que hi viu tot l'any, els problemes es multipliquen.

Per posar remei a una situació tan complexa, la norma ha previst tres tipus d'ajudes. Les que aspiren a aconseguir els 128 ajuntaments sumen 10 milions d'euros. Serviran per redactar el que es coneix com a 'programes d'adequació', és a dir, els documents gràcies als quals es realitza el planejament urbanístic d'un sector o els projectes de reparcel·lació, entre altres. El secretari de Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, admet que aquestes ajudes només són un primer pas: "Mai un govern havia agafat el toro per les banyes com ara per afrontar un problema tan sever. Teníem una herència gravíssima del període franquista que ara ens disposem a començar a encarrilar", subratlla.

Un municipi no assumeix la gestió d'una urbanització si aquesta no té les voreres i els carrers construïts, el sistema d'aigua potable i sanejament a punt i l'enllumenat instal·lat. Per aconseguir aquests tres serveis bàsics, una vegada superat el tràmit de planificació previ, hi haurà una segona línia d'ajudes. Aquesta es convocarà "durant les pròximes setmanes" -anuncia Nel·lo- i permetrà que els ajuntaments iniciïn les obres malgrat que no hagin aconseguit cobrar les quotes a tots els parcel·listes. Un dels problemes habituals amb què es troben els municipis és la dificultat de localitzar els propietaris que, en moltes ocasions, també tenen problemes econòmics.

Aravalles.cat

La Llei d’Urbanitzacions atorga a l’Ajuntament 300.000 € per a redactar el pla de millora de Masos d’en Bladé

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha rebut una subvenció de 300.000 euros en el marc de la Llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits per a redactar el pla de millora de Masos d’en Bladé. El consistori optava a aquesta subvenció amb aquesta urbanització i la del Casalot. Masos d’en Bladé és una de les 36 urbanitzacions escollides pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que rebran aquestes ajudes. L’import rebut servirà per a finançar part de la redacció d’un Programa d’Adequació que definirà les actuacions a fer per a regular-la urbanísticament, així com per a dotar-la dels serveis que ara li manquen. L'alcalde de la població, Fran Morancho, s'ha mostrat molt satisfet per la decisió, i ha explicat que, "tot i que aquesta subvenció només va destinada a redactar el projecte d'adequació d'una de les 22 urbanitzacions que tenim al terme, avui iniciem un camí decisiu que ens portarà a solucionar molts dels problemes que existeixen en aquests nuclis de població". A la vegada, Morancho ha avançat que el pròxim any "tornarem a presentar el projecte del Casalot a la convocatòria de subvenció, i estudiarem presentar, també, projectes d'altres urbanitzacions del municipi". La llei La Llei d’Urbanitzacions, aprovada pel Parlament el passat mes de març, preveu mesures per ordenar urbanitzacions que presenten dèficits en els serveis bàsics. S’adreça a les construïdes entre el 1956 i el 1981, quan es van aixecar a Catalunya nous nuclis urbans sense comptar, en molts casos, amb un adequat procés de planejament urbanístic, parceŀlació, previsió de serveis o dotacions de sanejament i energia. Sovint, els problemes més greus són la manca de pavimentació, l’abastament d’aigua o l’enllumenat. A més de la subvenció per a redactar els programes d’adequació, la llei preveu finançament als ajuntaments per a l’execució de les obres, i ajuts als propietaris de les parceŀles. En aquest sentit, en els propers mesos es convocaran aquestes altres dues línies d’ajuts complementàries. El de Masos d’en Blader, escollit entre 215 projectes La primera convocatòria de subvencions de la llei, dotada amb un total de 9,9 milions d’euros, es va obrir el 23 d’octubre amb una molt bona acollida. 130 municipis van presentar projectes per a 215 urbanitzacions. A l’hora de concedir aquests ajuts s’han prioritzat els municipis amb més urbanitzacions, com és el cas de Mont-roig del Camp amb 22, i s’ha tingut en compte la superfície del terme municipal ocupada per aquestes àrees, l’antiguitat en l’ocupació de les urbanitzacions i els dèficits de serveis bàsics, entre d’altres.

La Generalitat dóna 3 milions per millorar urbanitzacions del Camp

Deu urbanitzacions de les comarques de l'Alt i el Baix Camp i també el Baix Penedès rebran ajuts de gairebé tres milions d'euros per a redactar els plans de millora, per poder complementar els processos d'urbanització de les urbanitzacions que, en molts casos, presenten importants deficiències.

Moltes d'elles van ser creades durant la dècada dels setanta del segle passat. Els seus veïns van comprar les parcel·les amb promeses de serveis: carrers pavimentats, canalitzacions d'aigües i fins i tot piscines. Però mai han arribat. Per això ara la Llei de millora d'urbanitzacions amb dèficits arribarà com aigua beneïda perquè permetrà donar un impuls als processos de millora d'aquestes urbanitzacions.

En total, en aquesta primera convocatòria, el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya destina gairebé deu milions d'euros a desenvolupar la Llei. I al Camp de Tarragona els beneficiaris són: Mas Bermell de Querol amb una subvenció de 300.000 euros; Mas d'en Parés a Aiguamúrcia amb 300.000 euros; Mas del Plata a Cabra del Camp amb un ajut de 194.605 euros; Les Boveres de Puigpelat amb un ajut de 289.650 euros. A la comarca veïna del Baix Camp els projectes sel·leccionats són per a les urbanitzacions Masies Catalanes de l'Albiol amb 300.000 euros; Mar de Riudecanyes a Riudecanyes amb 298.484 euros; Planes del Rei a Pratdip amb una subvenció de 240.000 euros; Roca Bruna de Maspujols amb un ajut de 300.000 euros i Masos d'en Blader a Montroig del Camp amb un ajut de 300.000 euros.

Finalment, el darrer projecte del Camp subvencionat és el que correspon a la urbanització Talaia Mediterrània al Motmell, amb un ajut de 300.000 euros. Aquests diners permetran finançar la redacció dels programes per a regularitzar la situació urbanistica que pateixen aquestes urbanitzacions per donar pas als processos d'execució de les obres que, en bona part dels casos, són esperades per els propietaris de les finques des de fa dècades.

Diaridetarragona.com

diumenge, 23 de maig del 2010

L'Ajuntament de Tarragona es farà càrrec dels problemes d'enllumenat de la urbanització Cala Tamarit

L'Ajuntament de Tarragona ha decidit resoldre els problemes d'enllumenat a la urbanització Cala Tamarit després que l'empresa promotora de la urbanització, Icasa, plegués i no els garantís que acabaria les obres d'enllumenat ni del clavegueram per falta de pressupost. Tot i que fa unes setmanes el consistori ja va anunciar que no abandonaria els veïns d'aquesta zona de Llevant, ahir, l'alcalde Ballesteros va explicar l'acord al qual han arribat amb l' associació de veïns La Móra-Tamarit. «Assumirem de manera subsidiària el cost de l'enllumenat elèctric amb l'objectiu que els veïns no quedin sense llum i evitar la inseguretat ciutadana que es pot produir en casos com aquests. Ara bé, els diners que ara avancem seran recuperats. O bé ens ho pagarà la promotora o ho recuperarem per la via de les expropiacions de terrenys que encara té l'empresa», va dir el batlle.

Per la seva banda, el president de l'ens veïnal, Xavier Quintana, es va felicitar pels acords obtinguts amb l'Ajuntament i pel compromís en dos temes (Tamarit i la Móra) «que sabem que no són de competència municipal però en els quals els veïns necessitàvem una urgent solució».

Sí a la depuradora

El màxim representant municipal també va anunciar que l'Ajuntament ha acordat amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) la solució al problema de les aigües residuals que acaben a la riera de la Móra. Segons Josep Fèlix Ballesteros, la depuradora sí que es construirà, però es durà a terme un tractament terciari de l'aigua, i això significa que l'aigua que surti no estarà contaminada i serà «perfectament utilitzable».

També va destacar el compromís de l'ACA que l'aigua que surti de la depuradora ho farà baixant per un filtre verd, seguint l'autopista, que servirà per mantenir una zona verda. Això es reforçarà amb la creació d'un tanc de tempestes, una protecció més per evitar que pugui arribar aigua a la riera en cas de forta pluja.

Ballesteros també ha dit que l'ACA s'ha compromès a cobrir el tram final de la riera de la Móra, ja que és una «demanda llargament reivindicada» pels veïns, que volen construir una rambla per poder passejar.


El Punt.cat

dijous, 20 de maig del 2010

Ordre ministerial que aprova les bases reguladores per les subvencions a urbanitzacions

Us recomenem una lectura d'aquesta ORDRE que regula les bases per optar a les subvencions per les urbanitzacions deficitàries.

LLEI DE MILLORA DE LES URBANITZACIONS AMB DÈFICITS URBANÍSTICS (2009)

Us recomanem una visita a aquest article de TERRITORI que sintetitza molt correctament els conceptes rellevants d'aquesta llei.

Uns 80 veïns de la urbanització Lloret Residencial tallen la C-63 per reclamar un millor subministrament d’aigua

Uns 80 veïns de la urbanització Lloret Residencial s’han manifestat aquest diumenge per reclamar un millor subministrament d’aigua que eviti les freqüents restriccions que deixen fins a cinc dies sense servei d’aigua corrent a les prop de 1.200 famílies que viuen al conjunt residencial, situat sis quilòmetres muntanya amunt del centre de Lloret de Mar (Selva). Darrera una pancarta amb el lema ‘Volem aigua municipal ja. No a la companyia privada’, els veïns han tallat durant 20 minuts la C-63 a l’alçada del quilòmetre 5, a l’entrada de Mas Cabanyes i just després del túnel de Montoriol, provocant retencions de fins a tres quilòmetres en sentit Lloret i de quatre quilòmetres en sentit Vidreres.

El Sindic de Greuges: Un instrument fet a mida


Una junta de ropietaris d'una urbanització que pateix l'ignorància de l'Ajuntament cal tenir ben present un instrument que a vegades mantenim oblidat. El SÍNDIC DE GREUGES, el qual té la misió de garantir el dret de totes les personas a tenir una bóna "administració". I tots ja sabem que l'Ajuntament és una Administracó, no??

És important fer ús d'aquest recurs fent arribar la situació, perquè ens fagi d'interl.locutor inicial amb l'Ajuntament, quan es vulneren els nostres drets i obligacions.

Cal sol.licitar la seva ajuda, plantejant-li via on-line, correu o en persona la situació discrminatoria que es pateix, amb tota la documentació disponible al respecte, i de peticions realitzades al consistori, i ells actuaran d'ofici. El Síndic, farà les recomanacions i advertiments a l'Administració amb l'intenció de solventar la situació, i sempre serà un pas inicial prou efectiu.

dimecres, 19 de maig del 2010

Trets comuns de les urbanitzacions ignorades

Per l'estudi realitzat pels administradors d'aquest Bloc hi ha un conjunt de trets que es repeteixen en totes les urbanitzacions abandonades i ignorades pels municipis, que de forma objectiva volem llistar a continuació:

- Solen ser urbanitzacions privades, no recepcionades per l'ajuntament i amb poca població empadronada al municipi (pocs vots).
- Solen pertànyer a la vegada a diferents termes municipals.
- Les carències en les infrastructures solen ser importants i evidents i d'elevat cost per ser resoltes.
- Acostumen a ser deficitàries econòmicament i amb alta morositat en el cobrament de les quotes dels diferents propietaris.
- No disposen de serveis comunitaris (escoles, casals, poliesportius,...) funcionals i actius.
- Moltes propietats estan abandonades o en venta.
- Són abundants els problemes amb els serveis bàsics (recollida d'escombraries, infrstructures, internet, aigua, enllumenat públic,...)
- O no disposen d'associacions de veïns o abunden els conflictes entre els propietaris. Els propietaris no solen participar de les reunions ni convocatòries.
- Si disposen de juntes de gestió, aquestes no diposen de recursos ni coneixements necessaris per dur una actuació executiva eficient.
- No hi han propietaris dins dels organs de govern de l'Ajuntament (regidories).
- Les relacions amb els responsables i regidors de l'ajuntament i els representants dels propietaris (juntes) solen ser conflictives o nul.les.

No patir o solventar aquests trets negatius (entre d'altres), que us hem llistat anteriorment, es directament proporcional a l'augment de l'atenció i relació "proactiva" per part de l'ajuntament.

En marxa per anar endevant.

Benvinguts a aquest Bloc creat amb la finalitat de fer conèixer publicament la situació d'abandonament i precarietat dels veïns de les urbanitzacions catalanes, que no reben prous ajudes ni recolzament dels ajuntaments del municipi al que pertanyen, ja siguin públiques o privades, i del qual tan sols reben silenci i ignorància continuades.

Unes urbanitzacions deficitàries i plenes de carències i males gestions municipals, que pertanyen a ajuntaments que només miren pels ciutadans del nucli urbà, oblidant que els veïns de les urbanitzacions paguen els seus impostos o encara més que la resta de conciutadans del municipi, rebent menys serveis i beneficis que la resta.

Us convidem a tots els afectats d'aquest menyspreu, pariticipeu i opineu en aquest Bloc, on farem plausible aquestes realitats catalanes. Acompanyeu-nos en aquest camí que amb aquest article comença.

No dubteu en enviar-nos quelcom que vulgueu publicar a uimcatalanes@gmail.com